¡Qué manía con decir a la gente el idioma que tiene que hablar! Ahora la nueva ley de cine catalán pretende obligar a las salas de cine a usar el catalán, cuando son los empresarios quienes montan SU negocio con SU dinero y son los que se arriesgan montándolo. En lo bueno y en lo malo. Es fantástico que haya cine en catalán, pero creo que obligar a la fuerza no es la mejor manera de promocionar una lengua. A veces me da la impresión de que algunos han cambiado la religión por el idioma como elemento moralizador.
Me parece mal que se doblen las películas al castellano en vez de subtitularlas, porque creo que es un atentado al aprendizaje de idiomas en nuestro país, pero obligar a usar un determinado idioma para las películas ya me parece el colmo.
¿Hay que promocionar el uso del catalán? Sí, pero obligar a su uso no me parece lo correcto. Espero que nadie tenga el morro de ver en este post un ataque a la lengua catalana. El catalán es mi lengua materna, he hecho toda la educación primaria y secundaria en catalán y con todos mis amigos que me entienden, hablo en catalán, pero una cosa tiene que quedar clara, lo hablo porque quiero, porque yo hablo el idioma que me da la gana. Los idiomas son para comunicarse y abrir fronteras, no para atacarse lo unos a otros por su uso o desuso.
No hay artículos relacionados.
Una opinion perfectamente valida y por la que muchos bilingües luchamos. Por la no imposicion de las lenguas. Y la libertad de elegir el idioma en que queremos vivir.
Un 5, y porque no hay 10, estrellas para ti.
Me hace gracia eso del derecho del empresario a elegir con qué idioma nos atiende.
Como los de Air Berlin, atendiendo en alemán en los vuelos domésticos (no es que no hablen el catalan, es que muchas/os azafatas/os tampoco saben ni una palabra de castellano) ¿por qué siempre resulta que somos los españolitos los que somos un desastre en idiomas, pero sin embargo somos los que tenemos que hablar el idioma de los demas, que, potentados de los idiomas ellos, no saben ni desean saber el/los nuestro/s?
Yo lo que veo como una imposición es la, salvo excepciones, absoluta imposibilidad de los espectadores a aplicar su derecho a elegir verla en catalán, porque simplemente no la hay en cartelera.
Exactamente igual que el cliente tiene su absoluto derecho a ser atendido en la lengua oficial que desee y los comercios tienen (o debieran tener) la obligación de atender al cliente en dicho idioma, en el cine se debiera poder elegir, cosa que ahora NO pasa.
Si no he entendido mal, que ante tanto ruido es difícil ver la realidad y no tengo ganas de leerme la ley, la norma obligará a que, a partir de las 15 primeras copias, el 50% ha de ser en catalán, esto es, que, aún con esta ley, al parecer las copias en catalán serán MENOS del 50%.
No lo veo del todo mal, si bien yo optaría por una implantación gradual de, por ejemplo un 10% mas al año.
Eso si, sería totalmente contrario a una norma que intentase que el castellano pasase a ser el ‘testimonial’ en el cine, como lo es ahora el catalán.
Well written, that’s all right! If all the people was thinking as you, this amazing law – I agree – wouldn’t exist or appear. And I think you agree, too.
Creo que cuando viajamos por el mundo los españoles somos los que peor vamos en idiomas. Por lo que he visto y por lo que me han contado.
También creo que si realmente existiera esa demanda habría esa oferta.
Pero de nuevo: qué hay de aprender idiomas? Por qué se OBLIGA en vez de incentivar? Creo que incentivar es mucho más positivo para todos que obligar.
Por Dios o por Marx, pero pacten YA PP, PSOE y quien se quiera unir un pacto de LIBERTAD LINGÜÍSTICA!!
¿por qué se quiere imponer esa supuesta libertad del espectador para elegir doblaje lengua de todos/lengua autóctona (a costa del dinero de los demás) con multas y demás feas presiones, y en cambio se NIEGA la libertad de los padres/niños de escoger en el colegio su idioma materno, si éste es el de todos? Que algún intransigente me lo explique. gracias.
Un saludo, Aurora. Tan joven y con la cabeza tan bien amueblada.
Pd.- ¿te tienes en beige?
El problema és que jo no puc anar a un cinema i veure una pel·lícula “en la lengua que me de la gana”. No em va bé que imposin llengües, però la gran imposició lingüística és l’article 3 de la constitució. Els meus drets no es ocmpleixen i trob una vergonya que el misteri de cultura pagui, dels meus impostos, els doblatges a l’espanyol i els doblatges al català els hagui de pagar la Generalitat.
I després ve algú a dir que es vol moralitzar…
L’article 3 de la Constitució és el que va votar una gran majoria de la població a l’aprovar la Constitució.
I ara anem a lo que és una vergonya:
- És una vergonya que per aprovar 2n de batxiller hagués d’escriure a exàmens de català qüestions de ideologia política de la professora com si fossin veritats intocables.
- És una vergonya que a català ningú m’ensenyàs morfosintaxi perque estaven massa preocupats intentant convencer-me de que els Països Catalans són la salvació a tots els meus problemes.
- És una vergonya que hi hagi gent que surti de l’institut sense ser capaç de parlar bé la llengua que és comú a tot l’Estat.
- És una vergonya que hagués de treure més d’un 8 a batxillerat per a poder tenir el certificat C de català i que a Catalunya basti amb aprovar 4t d’ESO amb un 5.
- És una vergonya que em pugui presentar a qualsevol oposició a qualsevol part de l’Estat i que algú de fora de Balears no pugui fer-ho a Mallorca perque s’exigeix un nivell de català de natiu només per poder fer l’examen.
- És una vergonya que cada vegada que vaig donar la meva opinió sobre determinats temes a classes de català, els meus examens següents miraculosament no m’anassin tant bé.
- És una vergonya que el primer tema d’Història d’Espanya a Segon de Batxillerat fos “per què s’ha de dir Estat Espanyol i no Espanya”.
- És una vergonya que em diessin que si anava a una tenda i parlava en castellà estava atacant l’idioma, etc.
És una vergonya fer de les llengües una arma d’atac. és una vergonya voler confrontar a la gent per les llengües quan en realitat són per unir. També són una vergonya algunes actituds del PP a la Comunitat Valenciana, intentant embullar dient que el valencià és un altre idioma. També és una vergonya que a determinades parts d’Espanya hi hagi un total desconeixement de la realitat plural del nostre país.
Clar que si tu vols anar al cine en català hi has de poder anar, però entre la promoció del català i incentivar el català i OBLIGAR a la força a algú, hi ha molta diferència. I es fa molt més mal a la llengua imposant les coses d’aquesta manera. S’ha de promocionar el català? Sí, però obligar es contraproduent.
Només vull dir que per a mi el doblatge sempre és negatiu i que subtitular no és tan car.
El problema és que exhibir en català no és rentable.
Ens obligaran també a consumir cinema en català?
I a la Vall d’Arà? També obligarà la Generalitat a doblar i exhibir les pel.lícules en aranès? O els aranesos no tenen drets linguïstics?
Tot això faria riure si no fes plorera.
Només una reflexió:
- la teva història personal,és la història d’un col·lectiu?
És que bases una casuística teòricament universal en molts fets personals, Aurora.
No crec que les coses siguin tant radicals com diuen uns i altres: hi deu haver un terme mig.
Aquí, si un llegeix la Llei, és el següent: es demana que de les primeres 50 còpies d’ una peli, la meitat siguin doblades al català. A Catalunya hi han més de 200 sales d’exhibició legalment inscrites. No crec jo que 25 còpies siguin un absurd, sobretot si tenim en compte que les mateixes poden utilitzar-se perfectament a Balears.
S’ ha de saber del que es parla, Aurora. Si no, pots perdre tota la raó que en un principi podries tenir.
Moltes gràcies.
El que m’hagui pogut passar a classes de català és personal, però el fet que s’OBLIGUI en vers de INCENTIVAR és un fet. Crec que en aquest camp incentivar i animar a la gent és la solució, no obligar.
Si has tengut professors que en lloc de dedicar-se a ensenyar la matèria fan política, tranquil·la, n’hem tenguts tots i de totes les ideologies. Jo també crec que és millor incentivar, per això no m’agrada l’article 3 de la constitució, que m’obliga a saber castellà. No s’ha de demanar nivell de català a la gent que vulgui ser funcionària a les illes? Només faltaria! Dues llengües oficials, idò a conèixer-es totes dues, una obligada per la constitució i l’altra pel reglament. Que hi hagi gent que surt de batxillerat sense saber parlar castellà? Sí, i anglès i català. I també passa a llocs espanyols. Jo he treballat amb gent castellana que el xerra ben malament.
A mi me cansa tot això, que per xerrar amb català a la feina em diguessin: “En el paro tendrias que estar hablando en mallorquín”, o no poder triar l’idioma de les pel·lícules, haver de xerrar a la Guàridia Sivil en castellà perquè es passen la legislació lingüística pel forro perquè diuen que els paga l’Estat, és a dir, JO, tot i que a la constitució es diu que les altres llengües llengües seran oficials i d’especial protecció. O simplement anar a una botiga i em mirin malament per xerrar en català a ca meva, com si cometés un delicte, com si fos un mal educat. Això és el que el teu partit, i l’altre, promoveu, volgudament o no, des d’Espanya i des dels mitjans de comunicació madrilenys.
Una abraçada.
Fer, no te preocupes, que los niños de Catalunya o Balears aprenden castellano. Cómo no lo van a aprender si hay quinientos canales en castellano por tres en catalán, cómo no lo aprenderan si los catalanohablantes cambian de lengua aunque el otro les entienda. Imagina el gueto que se formaria si los castellanohablantes no estudiaran catalán y en catalán. Seria un apartheid lingüístico, aunque la situación es de semiaparthrid porque hay gente que hace 40 años que vive aquí, y no exagero, y no entiende la lengua del lugar que les ha acogido. Y es así porqué la suya ha sido impuesta a los demás y no tienen ninguna necesidad de aprenderla.
Pero podeis seguir queriendo imponerla, ya estamos acostumbrados. Y personalmente, lo que se piense des de Almansa hacia el oeste me interesa bastante poco.
Una abrazo de un inpendentista que no tiene independencia, no como vosotros, que tambiés sois independentistas, pero teneis independencia.
No estaria mal que tuviésemos claro de qué hablamos. Si hablamos de potenciar el catalán como expresión de la diversidad lingüística de España, hablamos de una cosa. Si hablamos del catalán como vertebrador de la independencia de Cataluña, y de la anexión por ésta de las comunidades que comparten con ella la lengua catalana, hablamos de otra cosa bien distinta.
Tampoco estaría mal que quienes están por segregarse de España, dejaran de abusar y apropiarse de la identidad lingüística para apoyar su opción política. En Mallorca, hablan catalán la gran mayoría de quienes se sienten españoles y la ínfima minoría de quienes quisieran ser catalanes.
¿Desde cuándo la lengua determina la nacionalidad?
Si en España alguien defendiera que los países sudamericanos que hablan castellano forman parte de España porque hablan la misma lengua, haría el ridículo más espantoso. (No se atrevieron ni los franquistas). El mismo ridículo que hacen quienes defienden que la unidad de la lengua catalana se debe traducir en unidad política.
Y otra cosa: si no estoy mal informado, Aurora y tú estudiásteis en el mismo instituto. Sabes perfectamente que la única asignatura que tuvísteis en castellano fue la de castellano. Todas, repito, todas las demás, siete, ocho o nueve, eran en catalán. Y nadie, subrayo: nadie, del departamento de castellano, te hizo nunca el más mínimo comentario de tipo político sobre la lengua. No creo que te atrevas a afirmar lo mismo de tus profesores de catalán o de historia.
Sí, Jordi. N’Aurora i jo estudiàrem al mateix institut. Com bé dius són dues coses diferents potenciar la pluralitat lingüística d’Espanya o la independència dels Països Catalans. Són dues opcions polítiques. Però què passa, que una paersona no pot defensar la independència dels Països Catalans? Supòs que sí, no? Mentre sigui de manera democràtica, només s’intenta convèncer la població d’una idea determinada. Que per cert, no conec el projecte lingüístic del PSOE a nivell espanyol, i això que els vaig enviar un correu electrònic per saber quin era.
Per altra banda, he tengut assignatures en castellà, a més de la de llengua castellana. Depenia del professor, i n’he tengudes unes quantes. Evidentment, la majoria eren en català i no perquè alguns donassin idees polítiques, que per cert a Història no en donava, tot i que en les explicacions hi eren, perquè la història és interpretació, no es pot generalitzar. També n’he tenguts que deien que eren ciutadans del món i que les llengües no importaven, n’he tenguts que feien referències al món cultural castellà, això també són idees polítiques.
I si te serveix de qualque cosa vaig suspendre castellà gairebé tota la meva vida i a selectivitat vaig aprovar. La diferència és que jo sóc conscient que els meus coneixements de llengua castellana eren insuficients i les meves hores d’estudi escasses, però ho podria atribuir a les meves idees polítiques, no?
Per acabar, cadascú pot defensar les idees que vulgui i no per això és un boig. Si fessim cas dels pensaments majoritaris actuals no importaria que ens presentèssim, el que passa és que aquests pensaments majoritaris en un moment determinat eren minoritaris. Per saber els processos de construir una identitat nacional, que no vol dir una nació, haurieu de llegir Crítica de la nació pura, de Joan Francesc Mira. Ho explica molt bé, i de manera molt objectiva, no patiu. Per altra banda, algú pot defensar la independència exclusiva d’una comunitat autònoma, i està en el seu dret, no en faltaria d’altra, però seria assumir la divisió política espanyola, no basar-ho en un sentiment identitari incondicionat. És el que Sir Francis Bacon diria “a wonderful obstruction of the mind”.